En tanta sèrie nova a valorar, al final no he pogut ni específicar quines són totes les meues sèriesxhora, ni comentar-les capítol a capítol com haguera desitjat, així que aprofitant la emissió del útim capítol de moltes d'elles, tractaré de parlar de tota la temporada de l'any. Però abans un post especial, de la que podría ser una futura secció del blog, descobrint a... en este cas, Doctor Who.
Havia escoltat nomenar la sèrie de DoctorWho per Twitter, Facebook ... però no va ser fins que vaig vore en Vertele la exclusiva de que s'anava a fer la pel·lícula i de que Hugh Laurie era el preferit per els britànics per a fer del Doctor, que me van entrar les ganes de possar-me al dia en la sèrie.
Encara que és un clàssic britànic que ostenta el major nombre de temporades emitides consecutivament, 29, no és molt coneguda per el públic general, el nostre record de sèries britàniques és Benny Hill i Mr Bean de xicotets, després Little Britain en Canal +, i últimament en el boom britànic: primer Dowtown Abbey i ara Antena 3 a bombo y platillo estrena Sherlock.
Total, que fa unes semanes me vaig possar a vore el nou Doctor Who de 2005.
Si no has vist una sèrie en el seu moment i has escoltat parlar tant be d'ella que l'has mitificat, és possible que te'n dugues un xasco quan la veges després, aixó passa en la 1ª temporada de Doctor Who. És normal, estem acostumats en 2011, quasi 2012, a una qualitat HD i a uns efectes especials fantàstics, i clar, és 2005, i ens pareixerà un poc cutre.
En la 1ª temporada ens presenten al Doctor (Christopher Eccleston) un alien de forma humana - i 2 cors- que viatja a través del temps i espai en una nau nomenada TARDIS,- mantinguda com a la sèrie original, una cabina blava de policía dels 60- salvant la Terra de perills extraterrestres. Coneixerà a Rose ( Billie Piper) - per als de la meua generació: Sopresa! Billie Piper no està morta, està viva, i ja sabeu a que s'ha dedicat després del Because we want you de la nostra adolescència- que serà la seua companya de viatge.
Cada capítol és diferent, viatjaràn tant al passat: trobant-se en persontages històrics com Dickens, Shakespeare... com al futur. La sèrie és ciència ficció de tota la vida, i els aliens tenen formes extranyes, que poden inclús parèixer ridícules, però que forma part del encant de la sèrie - quan ja dus molts capítols, es troben a faltar si no apareixen.
El fil conductor de batalles en els archienemigos - Daleks&Cía- està molt ben hil·lat, perquè es manté de temporada en temporada i quadra perfectament, en bots temporals inclossos. Parlar en concret, ja seria spoilejar la trama i les sorpreses.
En la 2ª, 3ªi 4ª temporada el Doctor és David Tennat.
La gent que hem conegueu sabeu que no sóc molt fan d'actors que se'n van i actors que venen, que fan que s'altere el guió, i per tant, les vides dels personatges o els persontages en sí, per desgràcia en esta sèrie el canvi és la tónica general, inclús una tradició, per la duració de la mateixa. Diré que en el cas del Doctor, no m'estresa tant perque el personatge és el mateix, no mor sinò que es regenera en un aspecte diferent, i en el cas Tennant, per a millor - el canvi de companyes per contra, si que estresa més.
De totes formes - encara que no tingueu les meues maníes- al principi el canvi Eccleston-Tennant costa un poc, perque encara que és el Doctor igual, si que varia la seua personalitat un poc, però només és necesita un capítol per a adorar-lo.
La trama final de temporada té un component emotiu important i dona lloc al canvi de companya en la 3ª temporada .
Martha Jones ( Freema Agyeman) serà la doctora que es prendarà del Doctor i que viatjarà amb ell en la 3ª. Sent sincers, Martha Jones no mola genys. La temporada de fet, resulta més fluixa precisament per este motiu, però cap al final es possarà interessant per la sorprenent revel·lacio de un alien que ha viscut bilions d'anys- The face of Boe- al Doctor, i per un final de temporada apoteòsic, que donarà lloc, una altra volta, a un canvi de companya -me queixe o no en raó de tant de canvi ? en un paràgraf, dos acompanyants!- però esta volta el resultat serà el meravellós duet Doctor-Donna en Catherine Tate, que farà que gràcies i a la seua qualitat actoral i la química manifesta entre els dos, que esta 4ª siga la millor temporada.
Tornaràn a eixir els Odds, criatures amables que eixiren de passada, però en el seu planeta natal i hi haurà una reunió, en els últims capítols, de tota la quadrilla d'acompanyants, inclós el capitán Jack Ai Omá que rico Brannigan ( John Borrowman) - que apareix esporàdicament en la 1ª i 3ª. Final de temporada i despedida de David Tennat - jo vinga al plor - que, després de difrutar-lo en 4 especials extra més- acabarà regenerant-se en Matt Smith.
Y hasta aquí puedo leer, perque fins ací he arribat, necessite un temps de dol per a concebre un nou actor fent de Doctor, superar la ruptura Tennat-Tate, i entrar en una nova fase de la sèrie, on tampoc escriu el guió Russell T Davies i per aixó, probablement una trama central diferent.
Deixem les portes obertes per a un Descobrint Doctor Who II per a opinar de Matt Smith i la 5ª i 6ª. Fins que arribe el moment, aprofiteu els nadals per vore esta sèrie que acaba enamorant tant, que fa que desitges trobar-te una gran caixa blava quan gires el cantó.
Bon Nadal a tots i totes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada