TRADUCTOR CASTELLANO

divendres, 23 de desembre del 2011

Descobrint Doctor Who

 En tanta sèrie nova a valorar, al final no he pogut ni específicar quines són totes les meues sèriesxhora, ni comentar-les capítol a capítol com haguera desitjat, així que aprofitant la emissió del útim capítol de moltes d'elles, tractaré de parlar de tota la temporada de l'any. Però abans un post especial, de la que podría ser una futura secció del blog, descobrint a... en este cas, Doctor Who.

Havia escoltat nomenar la sèrie de DoctorWho per Twitter, Facebook ... però no va ser fins que vaig vore en Vertele la exclusiva de que s'anava a fer la pel·lícula i de que Hugh Laurie era el preferit per els britànics per a fer del Doctor, que me van entrar les ganes de possar-me al dia en la sèrie.
Encara que és un clàssic britànic que ostenta el major nombre de temporades emitides consecutivament, 29, no és molt coneguda per el públic general, el nostre record de sèries britàniques és Benny Hill i Mr Bean de xicotets, després Little Britain en Canal +, i últimament en el boom britànic: primer Dowtown Abbey i ara Antena 3 a bombo y platillo estrena  Sherlock.

Total, que fa unes semanes me vaig possar a vore el nou Doctor Who de 2005
Si no has vist una sèrie en el seu moment  i has escoltat parlar tant be d'ella que l'has mitificat, és possible que te'n dugues un xasco quan la veges després, aixó passa en la 1ª temporada de Doctor Who. És normal, estem acostumats en 2011, quasi 2012, a una qualitat HD i a uns efectes especials fantàstics, i clar, és 2005, i ens pareixerà un poc cutre.
En la 1ª temporada ens presenten al Doctor (Christopher Eccleston) un alien de forma humana - i 2 cors- que viatja a través del temps i espai en una nau nomenada TARDIS,- mantinguda com a la sèrie original, una cabina blava de policía dels 60- salvant la Terra de perills extraterrestres. Coneixerà a Rose ( Billie Piper) - per als de la meua generació: Sopresa! Billie Piper no està morta, està viva, i ja sabeu a que s'ha dedicat després del Because we want you de la nostra adolescència- que serà la seua companya de viatge. 
Cada capítol és diferent, viatjaràn tant al passat: trobant-se en persontages històrics com Dickens, Shakespeare... com al futur. La sèrie és ciència ficció de tota la vida, i els aliens tenen formes extranyes, que poden inclús parèixer ridícules, però que forma part del encant de la sèrie - quan ja dus molts capítols, es troben a faltar si no apareixen.
El fil conductor de batalles en els archienemigos - Daleks&Cía- està molt ben hil·lat, perquè es manté de temporada en temporada i quadra perfectament, en bots temporals inclossos. Parlar en concret, ja seria spoilejar la trama i les sorpreses.

 En la 2ª, 3ªi 4ª temporada el Doctor és David Tennat.
La gent que hem conegueu sabeu que no sóc molt fan d'actors que se'n van i actors que venen, que fan que s'altere el guió, i per tant, les vides dels personatges o els persontages en sí, per desgràcia en esta sèrie el canvi és la tónica general, inclús una tradició, per la duració de la mateixa. Diré que en el cas del Doctor, no m'estresa tant perque el personatge és el mateix, no mor sinò que es regenera en un aspecte diferent, i en el cas Tennant, per a millor - el canvi de companyes per contra, si que estresa més. 
De totes formes - encara que no tingueu les meues maníes-  al principi el canvi Eccleston-Tennant costa un poc, perque encara que és el Doctor igual, si que varia la seua personalitat un poc, però només és necesita un capítol per a adorar-lo. 
La trama final de temporada té un component emotiu important i dona lloc al canvi de companya en la 3ª temporada .
Martha Jones ( Freema Agyeman) serà la doctora que es prendarà del Doctor i que viatjarà amb ell en la 3ª. Sent sincers, Martha Jones no mola genys. La temporada de fet, resulta més fluixa precisament per este motiu, però cap al final es possarà interessant per la sorprenent revel·lacio de un alien que ha viscut bilions d'anys- The face of Boe- al Doctor, i per un final de temporada apoteòsic, que donarà lloc, una altra volta, a un canvi de companya -me queixe o no en raó de tant de canvi ? en un paràgraf, dos acompanyants!- però esta volta el resultat serà el meravellós duet Doctor-Donna en Catherine Tate, que farà que gràcies i a la seua qualitat actoral i  la química manifesta entre els dos, que esta 4ª siga la millor temporada.
 Tornaràn a eixir els Odds, criatures amables que eixiren de passada, però en el seu planeta natal i  hi haurà una reunió, en els últims capítols, de tota la quadrilla d'acompanyants, inclós el capitán Jack Ai Omá que rico Brannigan ( John Borrowman) - que apareix  esporàdicament en la 1ª i 3ª. Final de temporada i despedida de David Tennat - jo vinga al plor - que, després de difrutar-lo en 4 especials extra més- acabarà regenerant-se en Matt Smith.

Y hasta aquí puedo leer, perque fins ací he arribat, necessite un temps de dol per a concebre un nou actor fent de Doctor, superar la ruptura Tennat-Tate, i entrar en una nova fase de la sèrie, on tampoc escriu el guió Russell T Davies i per aixó, probablement una trama central diferent.
Deixem les portes obertes per a un Descobrint Doctor Who II per a opinar de Matt Smith i la 5ª i 6ª. Fins que arribe el moment, aprofiteu els nadals per vore esta sèrie que acaba enamorant tant, que fa que desitges trobar-te una gran caixa blava quan gires el cantó.

Bon Nadal a tots i totes! 

divendres, 16 de desembre del 2011

Nominacions Globus d'Or 2011

Ahir s'anunciaren les nominacions als Globus d'Or d'este any, que CANAL+ 1 retransmitirà en directe la matinada del diumenge 15 al dilluns16 a les 02:00h (Amb una previa a la 01:00h)  Comentem?

MEJOR SERIE DRAMÁTICA
‘American Horror Story’
‘Boardwalk Empire’
‘Boss’
‘Game of Thrones’
‘Homeland’

Entren en força estrenes de l'any com : "Game of Thrones" , "Homeland" i " American Horror Story". Les dos primeres nominacions totalment merescudes : "Game of Thrones" va ser la revel·lació de la Midseason passada, donant vida excepcionalment a l'obra de George R.R. Martin i "Homeland "és el millor pilot de la tardor, thriller polític del bo. "American Horror Story" per una altra banda, és una sorpresa - més si pensem en les sèries que no han obtés nominació " The Good Wife¨", "Breaking Bad" o "Sons of Anarchy", etc...- perquè encara que no discutirem que innovadora és, de moment - i a falta dels últims capítols per vore - és un desproposit de trames i situacions de terror sense sentit.

MEJOR ACTOR EN SERIE DRAMÁTICA
Steve Buscemi, por Boardwalk Empire
Bryan Cranston, por Breaking Bad
Kelsey Grammer, por Boss
Jeremy Irons, por The Borgias
Damian Lewis, por Homeland

Les nominacions d'actors solen ser sempre les mateixes i solen ser indisctubles, però este any trobem variacions. Estava clar que l'absència de John Hamm - a l'espera de  la 5ª de "Mad Men"- anava a ser ocupada per el debutant Damian Lewis de "Homeland", però les nominacions de Kelsey Grammer i Jeremy Irons no les esperava. Del primer no puc parlar perquè no he vist Boss - la voré i actualitzaré l'opinió si cal- però si he vist els Borgia i encara que, és un gran actor i fa un bon paper de Papa Borgia, la poca qualitat i sopor de la sèrie fa que, per a mi, no puga substituir als habituals Hugh Laurie i Michael C. Hall que, independentment de la qualitat de la temporada de la sèrie, sempre fan un treball  bril·liant.

MEJOR ACTRIZ EN SERIE DRAMÁTICA
Claire Danes, por Homeland
Mireille Enos, por The Killing
Julianna Margulies, por The Good Wife
Madeleine Stowe, por Revenge
Callie Thorne, por Necessary Roughness

Totalment d'acord en les tres primeres nominades:  tant Julianne Margulies - la guanyadora de l'any passat-, Mireille Enos - la freda detectiu de "The Killing"-, com Claire Danes - la profesional investigadora de la Cia de "Homeland"- seria una justa vencedora, encara que per la intesitat del personatge intuisc que el premi pot ser per a Claire Danes.
Sincerament no entenc que fa Madeleine Stowe com a millor actriu, primer, i segon, com a protagonista - en tot cas deuria ser Emily Van Camp. Si ens posem a nominar a alguna actriu de un tipus de sèrie com "Revenge", d'élit neoyorkina, més mèrit te a la reina del Upper East Side, Leighton Meester. Categòria forteta. 


MEJOR SERIE DE COMEDIA o MUSICAL
‘New Girl’
‘Enlightened’
‘Episodes’
‘Glee’
‘Modern Family’

Benvinguts a la categoria més disparatada de totes:
"New Girl" és divertida  però no és per a obtindre nominació com a sèrie i el tema Ryan Murphy ja és exagerat, ni "American Horror Story", ni "Glee" - i menys a estes altures de la sèrie, on la trama i els personatges van canviat sense sentit-  directament que el nominen a ell i ja està. No puc evitar recordar la escena de la gran Estela Reynols explicant com se consegueixen realment els negocis en el show business, perque sinò, no s'enten...
Més d'acord en el reconeixemet a "Enlightened" - que ja vaig comentar que era dels millors pilots de l'any- i "Episodes", sèrie sorprenentment divertida i intel·ligent. La meua guanyadora, "Modern Family" Forever&Ever.

MEJOR ACTRIZ DE COMEDIA o MUSICAL
Laura Dern, por Enlightened
Tina Fey, por 30 Rock
Laura Linney, por The Big C
Amy Poehler, por Parks and Recreation
Zooey Deschanel, por New Girl

En canvi, les nominacions a actriu són més lògiques, totes merescudes, si puc entendre la nominació de Zoey Dechannel individualment, però no com a sèrie. Es troba a faltar a Eddie Falco i a Martha Plimpton de "Raising Hope" si nominades als Emmy
De totes formes és curiós i per desgràcia habitual ja, com certes sèries i actrius d'elles són ignorades: “How I met your mother”, “The Big Bang Theory” - amb 3 persontages femenins regulars ja-, “The Office”, “Cougar Town”, “Castle”...

MEJOR ACTOR DE COMEDIA o MUSICAL
Alec Baldwin, por 30 Rock
David Duchovny, por Californication
Johnn Galecki, por The Big Bang Theory
Thomas Jane, por Hung
Matt LeBlanc, por Episodes

Per als extranyats per la nominació de Matt LeBlanc diré que cal vore la sèrie per a opinar, mai ho haguera dit però està fantàstic, burlant-se d'ell mateix, del negoci de Hollywood... sincerament, és una nominació acertada. S'agraeix també que estiga David Duchovny per "Californication"
Per una altra banda, encara que l'adore, hem sobra John Galecki - qualsevol dels altres 3 actors de la sèrie, sobretot Parsons, seria més nominable- i Thomas Jane - a este hores Hung?
M'ha extranyat tant l'absència de Steve Carrell en la seua última temporada, que he mirat les temporades que entren i tot, no hi ha molta informació, però si la data màxima es novembre 2011 deuria estar inclosa, per tant:  WTF???????

MEJOR ACTOR SECUNDARIO
Peter Kinklage, por Game of Thrones
Paul Giamatti, por Too big to fail
Guy Pearce, por Mildred Pierce
Tim Robbins, por Cinema Verite
Eric Stonestreet, por Modern Family

 MEJOR ACTRIZ SECUNDARIA
Jessica Lange, por American Horror Story
Kelly MacDonald, por Boadwalk Empire
Maggie Smith, por Downton Abbey
Sofia Vergara, por Modern Family
Evan Rachel Wood, por Mildred Pierce

No acabe d'entendre quin és el criteri per a separar sèries i mini-series en categories i després mesclar als actors en les nominacions a secundaris. És imposible ser just, damunt en comèdia i drama mesclats... de totes formes, més acertades les femenines - Jessica Lange és la única nominació real d'American Horror Story - que les masculines. Aprofite ja que estem, per a recordar que John Noble es mereix una nominació si o si ja.

MEJOR MINISERIE o TELEMOVIE
‘Cinema Verite’
‘Downton Abbey’  ( Mini- serie??? )
‘The Hour’
‘Mildred Pierce’
‘Too big to fail’

Els Globus d'Or per molt que diguen, no són l'antesala dels Oscar, solen tindre categories i nominacions extranyes, inclús roïns - veáse The Tourist millor pel·lícula l'any passat.
En televisió, com haureu comprovat, no és millor. Hi han nominacions que no hi ha per on agarra-les, tant de sèries com d'actors, i absències incomprensibles. Ens ho prendrem en humor, esperant que guanyen els millors, i disfrutant les ingenioses veritats incòmodes del gran Gervais .

dilluns, 12 de desembre del 2011

Descobrint La que se Avecina

 Se que esteu pensant : Hola? La que se avecina ? En serio? I ho entenc perfectament, jo sóc la primera sorpresa. Qui m'haguera dit que acabaria enganxada a esta sèrie si, quan me la trobava fent zapping, canviava ràpidament horroritzada  per tanta sobreactuació, i concluïnt sempre que no es podia comparar en Aquí no hay quién viva. I es que la clau és eixa, que no es pot comparar perquè és diferent.
Done la raó sobre la sèrie @joandaros i sobretot @Adria_Perez - principal culpable del meu canvi d'opinió.
Per tant, en este post vaig tractar de  lliurar de prejudicis a una sèrie que, poc a poc, ha anat desprenent-se de l'estela d' Aquí no hay quién viva i trobant un estil propi que, pot agradar o no, però que com a qualsevol altra sèrie mereix una oportunitat

Primer que res he de ser sincera,  no es una sèrie que enganxe en les primeres temporades, si voleu donar-li una oportunitat haureu d'esperar fins a la 3ª per a poder disfrutar-la - també va costar uns quants capítols fer-se a The Big Bang Theory i ara tots som fans.
La que se avecina, com deia, te uns principis dificils per, la reubicació d'actors de Aquí no hay quién viva en nous personatges - curiosament no són els protagonistes els que més quallen sinò les noves adquisicions i els secundaris de l'anterior sèrie, a excepció de José Luís Gil y Eduardo Gómez amb prou protagonisme en l'anterior, que funcionen igual o millor en esta-, i per la transició d'un estil molt assentat a un altre diferent.
És en la tercera temporada quan la sèrie fa un bot qualitatiu. Per una banda es desfan dels personatges insustancials - menys d'Isabel Ordaz, que deixa la sèrie per decissió personal-  i s'incorporen acertades adquisicions com:  Judith Becker (Cristina Castaño) que aporta frescura i trames de solteres en la trentena,  i  la gran Estela Reynolds ( Antonia San Juan) que revulsionarà la sèrie amb el seua mordaç dial·lèctica i la seua excentricitat de musa del destape.
I per un altra, potencien i milloren personatges que ja funcionaven com Amador Rivas ( Pablo Chiapella) que passarà de ser El Cuqui a ser un vividor follador, i un Antonio Recio ( Jordi Sánchez- el mític Lópes de Plats Brutsdesbocat com a president que formarà el Equipo A amb Enrique Pastor ( Jose Luís Gil) i  Coque ( Nacho Guerreros) per a investigar al Moroso, donant lloc a trames molt surrealistes.
Per últim, la recuperació del Consejo de Sabios de Aquí no hay quién viva en forma de bar, arredonirà la sèrie i dotarà de més importància i minuts també a Maxi (Eduardo Gómez) i els seus macgyverians plans, i a personatges anteriorment desaprofitats com Leo ( Luís Miguel Seguí) i Vicente (Ricardo Arroyo) donant lloc allí als millor diàlegs de la sèrie
Un univers propi que es fa patent en l'aparició de frasses que esdevindràn clàssics en la sèrie - i que tan adictivament es poden reproduïr en una aplicació del Iphone/Android .

En  la 4ª temporada el estil propi de la sèrie, disparatat i gamberro - adjectiu made in  @caoticalucie- s'assenta i multiplica x 1000, trames més surrealistas ,personatges més al extrem i més bril·liants, i noves frasses - ¿como tiene el chocho?- encumbraràn la millor temporada de la sèrie.

La 5ª i ultima - per al meu gust - perd qualitat. Encara que tornar a tindre a Isabel Ordaz en la sèrie és meravellós, les absències de Lola ( Macarena Gómez )  Estela ( Antonia San Juan ) i Goya (Beatriz Carvajal) les 3 emparentades amb Javi, fa que per a tindre trames pròpies es recurrisca a emparellar-lo en Raquel - craso error- la relació resulta forçada i només serveix per a donar més minuts a Vanesa Romero, que no beneficia sinò que perjudica, perque encara que ha millora't des de Aquí no hay quién viva, continua sent poc natural.
Tampoc la incorporació de la mare d'Amador, Justi,(Amparo Valle) acaba de resultar convincent, tot i que al principi resulta graciosa per la seua autènticitat, acaba cansant perque interfereix i limita massa  les trames de vividor follador del Cuqui.

A l'espera de una 6ª temporada amb rumors de tornades de personatges, afegeisc uns videos de les mítiques frasses a les que feia referència, per a que els escèptics es plantegeu si li doneu una oportunitat a esta lluitadora sèrie que, en casa, ens ha acabat conquistant.


( Estela Reynolds- la meua preferida- / Amador / El Recio)






dijous, 27 d’octubre del 2011

Noves sèries 2011-12 Fall ABC (II): Pam An /Suburgatory/ Revenge/ Man Up!/ Last man standing

Pan Am
 Anys 60, volar és un luxe, i les hostesses de Pam An són el exemple. Dones educades i cultes buscant, vore món i trencar amb el rol establert.

Encara que, com a dona, la temàtica de Pam An ja hem predisposava positivament a vore la sèrie, després de vore el capítol, la sèrie m'ha resultat un poc indiferent, i es que les comparacions són odioses, i més si són en Mad Men.
I es que novament en una sèrie de la ABC- com vaig comentar en Once Upon a Time-  tot hem resulta superficial i artificial. Sí, l'ambientació està cuidada, les històries personals d'elles són interesants, i les actrius són convincents- en especial Christina Ricci i Karien Vanasse (Colette)- però en general la sèrie no m'arriba emocionalment, no m'enamora. Mad Men per contra - i mira que jo no he sigut  la més fan d'ella fins la última temporada- té un estil personal que la fa única. Aixo sí, li reconeixeré que m'agrada més ritme fluid que té, en detriment de la lentitut de Mad Men que, en les primeres temporades, quasi fa que la deixe de vore...
Però vaig a repetir-me i a dir que, li vaig a donar unes semanes més, perque he de reconèixer que és dels pilots més interessant temàticament de la temporada, i qui sap si, d'ací alguns capítols, canvie d'opinió.

Suburgatory
 George i la seua filla es muden de Manhattan als suburbis, quan troba preservatiu en l'l'habitació de Tessa.

Sé que ara mateix esteu pensant: Com algú pot mudar-se de Manhattan als suburbis? Tranquils, jo també ho vaig pensar.
Abans de vore el pilot, pensava que seria una altra Mujeres Desperadas - que va ser una de les primeres d'estes serie x hora, però que ara tinc que mentalitzar-me molt pa vore-la - i me donava molta perea vore-la però la sèrie ha resultat una sorpresa agradable. És una comedieta graciosa i irònica aceptable.

Revenge 
 Després del empresonament i la mort de són pare, Amanda tornarà com a Emily Thorne als Hamptons buscant vendetta

La sèrie intenta aprofitar la estela Upper East Sidder de Gossip Girl - ja sabem, de fet, on està el germà de Serena, en els Hamptons de Revenge- però si la qualitat de Gossip Girl - encara que jo la seguisc- és dubtosa, esta no li arriba a la sola de la sabata. Es deixa vore, perquè pot intrigar la trama conspiratòria i perque Emily Van Camp treballa molt bé, però en general, no la recomane.


 Man Up!
 Estic intentat escriure la sinopsi de la sèrie però es que no té, és la típica sitcom de rises enllaunades de tres homes inmadurs que volen demostrar que són molt homes, cliché rere cliché. Si li he de reconèixer que cap al final del capítol hi ha algunes bromes més gracioses, però encara així,  pot valdre la pena vore-la per alegrar-se la vista en el afromaromo de la esquerra... Ai Omá!

Last man Standing
 Si a Man Up! li concedia, dins dels clichés, unes quantes bromes gracioses, a Last Man Standing no, té la mateixa temàtica de estereòtips femenins i masculins però en el olor a rancio de Tim Allen. Pareix una sèrie de fa 20 anys, no perdeu 20 minuts de la vostra vida vegent-la, ja ho he fet jo per tots. Primer i últim post de la sèrie en el blog.

En resum, Pan Am i Suburgatory són - junt a Once Upon a Time- els únics pilots mitjanamet interessants de ABC, i ni ells, tenen asegurat el seu lloc en les sèries x hora del dia. Ja hem direu la vostra opinió.

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Noves sèries 2011-12 Fall ABC (I) : Estrena Once Upon a Time

Once Upon a Time
Diumenge es va estrenar en EE.UU el pilot de Once Upon a Time en una molt bona acollida, 13 milions d'espectadors.
La sèrie mescla el món dels contes clàssics amb el món real, els persontages infantils viuen eternament en un poble sense recordar qui són, a ell arribarà Emma ( Jennifer Morrison) el dia del seu aniversari.

Respecte al pilot tinc sentiments contradictòris: 
La reescriptura dels contes clàssics en un món real sense finals feliços, m'ha paregut  interessant i que podia donar molt de joc, però conforme avança el capítol no he vist que siga la temàtica central, ni que s'aprofundisca en el tema - a excepció d'algun personatge com Gepetto- pareix que la sèrie va a ser més superficial, seguint l'estil de la cadena.
També m'ha decepcionat l'el·laboració del món encantat, no sè si es que han pecat d'ambició per al presupost en que contaven, però la fantasia ni és idílica ni grandiosa, és un castell on hi ha quatre gats, i no es una frase feta, és la quantitat de personatges de contes que ixen : Blancaneus - més el príncep i la reina malvada- Gepetto, Pepito El Grillo, la Caputxeta roja i au, dir-li món encantat és ser molt generosa. Tampoc es que esperara que estagueren tots, ni que tots sigueren protagonistes, però sí més varietat i menys centralització en Blancaneus... .
I en quant al càsting, sé que Ginnifer Goodwin estava estupenda en Big Love - sí, la tinc per vore, shame on me - però no m'acaba de convecer fisícament com a Blancaneus- monyo curt caca, Ginnifer. Jared Gilmore - Bobby Draper en Mad Men- per contra, està meravellós i es agradable vore a una Jennifer Morrison en un paper en que no te vaiga malament- mira que han sigut desafortunades les aparicions tant d'ella com, sobretot, de la genial Elliot de Scrubs (Sarah Chalke) en How I met met your mother com a odiades nóvies de Ted.

Com he dit, mescla de sensacions positives i negatives en la sèrie. Esperava fer-me fan en el primer capítol tinguent a Edward Kitsis i Adam Horowitz productors executius de Lost, però tindre que esperar alguns capítols més per a formar-me una opinió final.
Demà, la resta d'estrenes ABC.

divendres, 21 d’octubre del 2011

Noves series 2011-12 Fall HBO i Showtime: Enlightened/ Homeland

Encara que no he comentat les noves sèries de la ABC, ja que falta per estrenar Once Upon a Time el dia 24, m'adelante ja a declarar com a clars vencedors en qualitat, els pilots de: Enlightened i Homeland. No deuria ser una sorpresa mirant les cadenes en les que s'emeten, HBO i Showtime que -junt a AMC- són garantía d'originalitat i qualitat. No me digueu que només en les fotos promocionals no se nota ja...

Enlightened
Amy explota quan, després de un affair amb Damon, es desterrada del departament de "Salut i Bellesa" a "Productes de neteja" en la companyia on treballa. 3 mesos i un retir espiritual en Hawaii després, tornarà per a enfrontar-se de nou a la seua vida.

El pilot impacta i enganxa, i Laura Dern està fantàstica. Enlightened conta una història novedosa que si no s'estanca ni monotonitza, serà una bona sèrie. Vore el pilot, és una inversió de futur.

Homeland
Els camins de Nicholas Brody, un marine nord-americà captiu en Afghanistan, i Carrie Mathison (Claire Danes) una agent de la CIA que du molts anys investigant Al Qaeda, es creuen quan el Sargent es rescatat en un operatiu militar.

Homeland té una trama més complexa que la resta de pilots i futurament més interessant, i a més una forma fluida de narrar-la que fa que t'interesses per ella. El treball actoral és genial: una Claire Danes oblidada que brilla, Damian Lewis bordat i la recuperació de Morena Baccarin després de la cancelació de V en un paper totalment oposat a la reina fardatxo.
Igual que Enlightened, si no es queda tot només en un pilot bó, pot esdevindre una sèrie a incloure en la tanda de sèries x hora de cada dia.

En la meua opinió, gustos a banda, no voreu millors pilots esta temporada... Enjoy them!

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Noves series 2011-12 Fall FOX: New Girl/ Terra Nova

New Girl
Jess és una xica que, després d'una ruptura sentimental, compartirà pis en 3 xics.

El principal atractiu de la sèrie és Zoey Dechanel, a la que és impossible no adorar si has vist 500 Days of Summer perque, com a comèdia, encara que té moments ingeniosos en que te rius, està molt forçada. No t'acabes de creure res, ni als personatges ni la relació entre els xics i Jess. De totes formes, com ja hem comentat, no totes les comèdies són Modern Family - se va notant que sóc fan, no?- i  a algunes se'ls ha de donar capítols per a millorar, encara així, de moment, a 2 Broke Girls li veig més potencial.

Terra Nova
En el any 2149 el món està superpoblat i sobreexplotat, amb la majoria de les plantes i animals extingits, la única esperança de la raça humana de sobreviure és un badat temps-espai al Cretàcic.

Només per ser de ciència ficció i combinar un futur apocalíptic per a reflexionar -que no va molt desencaminat- i el tàndem Spielberg-dinosaures, Terra Nova ja tenia molt guanyat per a mi, però la veritat es que els efectes especials són molt deficients -cosa que no s'entèn si fa anys es va fer bé - i la estructura narrativa és molt Falling Skies, pecant de sentimentalisme made in Spielberg. Però com la temàtica és interessant i encara hi ha una trama misteriosa per resoldre, li donaré, com a la majoria, uns capítols més per a assentar-se, però molt al meu pesar, mal comencem...

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Noves series 2011-2011 Fall CBS: A Gifted Man/ 2 Broke Girls/ Person of Interest/ Unforgettable

Per fí he pogut vore els pilots que tenia acumulats de les noves series de la temporada en EE.UU. Vaig a començar comentant els de la CBS:

A Gifted Man  
 Encara que en la web de la CBS la sinopsi spoileja tot el primer capítol, a mi no m'agrada fer-ho, així que nomes diré que el capítol ens mostra com la vida de Michael Holt, un reputat neurocirugià novaiorquès, es veu trastocada quan es troba amb la seua ex-dona, a la que no veu desde fa  10 anys... y hasta ahi puedo leer, si voleu saber més, mireu el capítol.

La sèrie és un poc lenta i de moment, no aporta res nou, però esta ben feta i pareix que la  ex-dona encara te alguna cosa a dir encara, així que li done uns capítols més a vore si descobrim alguna característica que la faça digna de ocupar una de les nostres hores.  Informaré

P.D: A favor, Julie Benz. Rita is back!

2 Broke Girls
Max és una ingeniosa camarera de una cafeteria de barri on entra a treballar Caroline, una heredera del Upper East Side, arruïnada per una estafa Madoff paterna. Una parella atípica que cada capítol anirà estalviant diners per a montar la seua pròpia pastisseria.

 El pilot cumpleix la seua funció com a comèdia, te rius, inclus en algun moment molt. Te un humor - com diria @caoticalucie- gamberro, que no queda excesivament vulgar i funciona en boca de Max, que és fantàstica.
A més afegir, al final del capítol, la suma de diners que van aconseguint per a montar la pastisseria, li dona un punt original, que a més fa que t'enganxe, almenys de moment.
Per contra el pas de gag i gag no és fluid, és fa en sec acompanyat d'un so extrany i desagradable, i a més -encara que ha funcioant en The Big Bang Theory-  no crec que puga soportar més sitcoms en rises enllaunades, gràcies.
Des de Modern Family és molt difici jutjar el pilot d'una nova comèdia sense ser exigent, ja que va demostrar que la excusa de ser el primer capitol no li valia, i que podia tindre molta qualitat desde el minut 1, per això només puc dir que 2 Broke Gilrs que m'agrada i que té potencial.

Person of Interest 
Quan John Reese (Jim Caviezel), un homeless que deambula per Nova York, es atacat en el metro i és decobreix, per les seues empremtes digitals, que és molt més del que pareix, un misteriòs bilionari, Mr. Finch (Michael Emerson), es presenta i li ofereix un treball: detindre crims antes de que es produïsquen. 

Amb esta interesant sinopsi se'ns presenta Person of Interest, que només per tornar a vore a Michael Emerson en un paper inquietant, ja val la pena vore. La sèrie te part d'acció - Jim Caveziel repartint com un crack- i part de trama governamental. La sèrie esta ben feta però jo esperava més, més misteri, més profunditat... es cert que dona la impressió de que ho serà més endavant, però hem fa por que es reduisca a persona salvada per capítol com una sèrie policíaca qualsevol, esperem que no perque volen seguir vegent-la.

Unforgettable
 Carrie Wells té dos treballs, voluntària en una residència i contadora de cartes a casinos, i una característica especial: síndrome hipertimésico, no pot oblidar res. Després de ser testimoni d'un assassinat es retroba amb el seu passat.

 He comentat que dubte que A gifted man aporte res nou i que tem que A person of Interest es reduisca a la típica serie policíaca de crimen resolt per capítol, doncs esta sèrie és les dos coses: una sèrie policíaca que no aporta res nou. Això sí, ella és atractiva ( tant el personatge com l'actriu)

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Notícies Game of thrones

Interromp les reviews de les sèries que s'estan emetent per a publicar les novetats de la pròxima temporada de Game of Thrones. Fan fan! 

 L'actriu de Downton Abbey, Rose Leslie, s'incorpora al càsting de la 2ªtemporada de Game of Thrones com a Ygritte, una salvatge que Jon Snow coneix en les seues aventures beyond the Wall. Ygritte es descrita com una dona de inusual bellesa -una pèl-roja prima però forta - de gran caràcter,  enginyosa, i amb molta traça per al combat i la supervivència al desert (via Entertainment Weekly)

I per a alegria de tots els seguidors de la sèrie, Game of Thrones ja conta en mes d'estrena per a la premiere en EE.UU,   Abril 2012 , sense data específica 
           ( via Aoltv.) 
Aci teniu el teaser de la esperada temporada. Tranquils, no conté spoilers.

divendres, 7 d’octubre del 2011

Estrena Gran Hotel



 " España, 1905. El joven Julio (Yon González) llega al Gran Hotel, un lugar idílico de la campiña donde investigará la desaparición de su hermana, haciéndose pasar por camarero. Lo que no sabe es que en su camino está a punto de cruzarse su gran amor Alicia (Amaia Salamanca): la bella hija de la propietaria del hotel, y prometida con el director de este, que será la única que le ayude a buscar a su hermana.
Entre los dos jóvenes, de clases sociales opuestas, surgirá un amor incontrolable... e imposible. Un romance peligroso que se irá entrelazando con todos los misterios y secretos que se esconden entre las paredes del Gran Hotel.
En GRAN HOTEL nadie es lo que aparenta ser, nadie está libre de peligro o de sospecha. Una compleja red de mentiras, secretos y traiciones…  en un marco incomparable"  http://www.antena3.com/

Dimarts es va estrenar la nova aposta de ficció d'Antena 3 amb més de 3'7 milions d'espectadors i un 20% de share, i no m'extranya, Gran Hotel és la culminació del canvi de mentalitat de la ficció nacional, que ja es veia a El Barco, l'aposta per explotar nous gèneres, rodar en escenaris reals, cuidar els detalls i, sobretot, entrendre que cal invertir temps i diners per a obtindre bons productes.
A més, Gran Hotel, ha après de les errades de les seues predecesores i s'ha desfet de les trames adolescents sense renunciar a ixa target d'audiència ,reubicant, molt intel·ligentment, el seu interés en una història d'amor més refinada, més elaborada i menys que bo està Mario Casas.
Tampoc hi han personatges infantils no justificats, que agraïsc profundament, que a el El internado, Los protegidos, i El Barco resten profunditat, complexitat i qualitat a la serie.
Per contra, el repartiment d'actors és fluix, encara que estan Adriana Ozores i Concha Velasco - dos de les grans- que tenen personatges que poden donar joc, Amaia Salamanca i Yon González no m'acaben de convèncer, els trobe forçats i crec que hauria sigut millor aprofitar el presumible èxit de la sèrie per donar la oportunitat a actors desconeguts que podrien encarnar millor als personatges.
I la duració és excesiva, com en tota serie nacional sobren 20 minuts, sense ella seria més sintética i més efectiva i s'evitarien replenar temps en trames secundaries que despés mai saben com acabar.

En resumen, encara que tant els misteris com l'argument xic pobre-xica rica estan molt vists, junts i en l'ambient d'época funcionen, esperem que dimarts que ve continue igual.

dimarts, 4 d’octubre del 2011

Review How I met your mother & The Big Bang Theory: Ep.1+2

I actualitze ràpidament per a posar-me al dia resumint els primers capítols de les sèries que ja han estrenat temporada, començant pel tàndem de comèdies: How I met your mother i The Big Bang Theory. 

How I met your mother:
Ep. 1 The best man + Ep. 2 The naked truth

Com ja havíem llegit, el primer capítol es desenvolupa entre dos bodes, la de Punchy - el company  d’ institut de Ted -, i el gran chiflanger de la temporada passada ( spoiler si no has vist la 6ena) la boda de Barney, on Ted coneixerà a l’esperada mother.  Dir que quan es va saber que la mother apareixia en una boda, ningú  pensàvem que seria esta, de fet, jo estava plenament convençuda de que era en la boda lèsbica de la companya de pis.
Així, per una banda trobem a Ted i Barney parlant sobre el que serà tema central de la temporada – enllaçant en el dubte final de l’anterior -: qui és la misteriosa nòvia, Nora o Robin? No cal dir quina és la meua preferida, però també és cert que, si tirem de videoteca, en teoria Robin deuria acabar en Don, el company de les notícies, al que anomenen en un capítol Uncle Don.
En l’escenari del present, ens trobem en la boda de Punchy, on  Robin accepta els seus sentiments per Barney i Marshall i Lily anuncien el seu embaràs. 
Un capítol fluixet però que serveix per marcar la direcció que va a seguir  la temporada. A destacar la broma de que Ted sempre plora en tots els discursos de padrí i el tango que es marquen Stinson i Scherbatsky que, encara que està un poc fora de lloc, demostra el pecat que seria no explotar els 1001 talents de Neil Patrick-Harris.
En el segon capítol trobem a un Marshall que pot no aconseguir el seu somniat treball d’advocat mediambiental per un vídeo del seu passat universitari; la crisi de fe de Ted en el destí i la parella ideal i a Barney intentant reconquistar a Nora. 
A destacar el graciós vídeo de Beercules-Marshall  i la reaparició de la nòvia de Ted preferida per excel·lència: Miss Victòria, per a recuperar la fe de Ted en l’amor. Ja era hora!
The Big Bang Theory
Ep 1 The Skank Reflex Analysis + Ep 2 The Infestation Hypothesis

El capítol comença just on es va quedar la temporada passada ( spoiler si no has vist la 4ª) en
la tensa situació generada per l’encontre sexual Penny- Raj, que s’incrementa al descobrir-se els sentiments que també Raj havia tingut per Bernardette.  En este context, tracten de jugar una partida de Paintball sense interès fins que Sheldon s’immola per l’equip i Penny reflexiona junt a Amy sobre les seues accions i la seua carrera com actriu.
La sèrie comença més forta que How I met your mother, en escenes molt gracioses: com el suïcidi heroic de Sheldon, una nova intervenció de Christine Baranski - sempre un plaer -,  Amy pentinant a Penny - “is like a waterfall of liquid gold” - i Bernadette marmolant educadament a Raj que, cada volta que s’enfada demostra una capacitat per imitar la veu de mare de Howard hilarant. 

Del segon capítol ens quedaran les diferències entre Penny i Sheldon sobre una butaca que Penny arreplega del carrer i la poca gracia que té Leonard fent sexe virtual amb Priya, que ha tornat a India, i com Howard tracta d'ajudar-lo amb un curiós invent per besar a distància amb homoeròtiques conseqüències. Dit així no pareix res de l’altre món, però el resultat general és bo per ser els primers episodis de la temporada. 
Estes dos sèries seran part important del bloc, qui les haja vist sap perquè i qui no... de veritat queda algú que no les ha vistes?

Pilot

Feia molt de temps que venia donant la murga en això de crear un blog on comentar cada nou capitol i nova sèrie com faria en una quedada amb els meus amics. No havia trobat ni el moment ni el títol fins este estiu quan, pensant junt a ma mare, de forma orgànica, va sorgir el títol perfecte,  la sensació de no poder parar de vore una sèrie rere l'altra, la sensació d' anar, a serie x hora.
I ací estic, vegem el primer capítol junts?