Pan Am
Anys 60, volar és un luxe, i les hostesses de Pam An són el exemple. Dones educades i cultes buscant, vore món i trencar amb el rol establert.
Encara que, com a dona, la temàtica de Pam An ja hem predisposava positivament a vore la sèrie, després de vore el capítol, la sèrie m'ha resultat un poc indiferent, i es que les comparacions són odioses, i més si són en Mad Men.
I es que novament en una sèrie de la ABC- com vaig comentar en Once Upon a Time- tot hem resulta superficial i artificial. Sí, l'ambientació està cuidada, les històries personals d'elles són interesants, i les actrius són convincents- en especial Christina Ricci i Karien Vanasse (Colette)- però en general la sèrie no m'arriba emocionalment, no m'enamora. Mad Men per contra - i mira que jo no he sigut la més fan d'ella fins la última temporada- té un estil personal que la fa única. Aixo sí, li reconeixeré que m'agrada més ritme fluid que té, en detriment de la lentitut de Mad Men que, en les primeres temporades, quasi fa que la deixe de vore...
Però vaig a repetir-me i a dir que, li vaig a donar unes semanes més, perque he de reconèixer que és dels pilots més interessant temàticament de la temporada, i qui sap si, d'ací alguns capítols, canvie d'opinió.
Suburgatory
George i la seua filla es muden de Manhattan als suburbis, quan troba preservatiu en l'l'habitació de Tessa.
Sé que ara mateix esteu pensant: Com algú pot mudar-se de Manhattan als suburbis? Tranquils, jo també ho vaig pensar.
Abans de vore el pilot, pensava que seria una altra Mujeres Desperadas - que va ser una de les primeres d'estes serie x hora, però que ara tinc que mentalitzar-me molt pa vore-la - i me donava molta perea vore-la però la sèrie ha resultat una sorpresa agradable. És una comedieta graciosa i irònica aceptable.
Revenge
Després del empresonament i la mort de són pare, Amanda tornarà com a Emily Thorne als Hamptons buscant vendetta
La sèrie intenta aprofitar la estela Upper East Sidder de Gossip Girl - ja sabem, de fet, on està el germà de Serena, en els Hamptons de Revenge- però si la qualitat de Gossip Girl - encara que jo la seguisc- és dubtosa, esta no li arriba a la sola de la sabata. Es deixa vore, perquè pot intrigar la trama conspiratòria i perque Emily Van Camp treballa molt bé, però en general, no la recomane.
Man Up!
Estic intentat escriure la sinopsi de la sèrie però es que no té, és la típica sitcom de rises enllaunades de tres homes inmadurs que volen demostrar que són molt homes, cliché rere cliché. Si li he de reconèixer que cap al final del capítol hi ha algunes bromes més gracioses, però encara així, pot valdre la pena vore-la per alegrar-se la vista en el afromaromo de la esquerra... Ai Omá!
Last man Standing
Si a Man Up! li concedia, dins dels clichés, unes quantes bromes gracioses, a Last Man Standing no, té la mateixa temàtica de estereòtips femenins i masculins però en el olor a rancio de Tim Allen. Pareix una sèrie de fa 20 anys, no perdeu 20 minuts de la vostra vida vegent-la, ja ho he fet jo per tots. Primer i últim post de la sèrie en el blog.
En resum, Pan Am i Suburgatory són - junt a Once Upon a Time- els únics pilots mitjanamet interessants de ABC, i ni ells, tenen asegurat el seu lloc en les sèries x hora del dia. Ja hem direu la vostra opinió.