Arriba el nou any i amb ell les noves sèries de les midseasons americana i espanyola.
Comencem per casa. La setmana passada es van estrenar les ficcions més cares d' Antena 3 i Telecinc: Toledo i La Fuga. Oposades temporalment -la primera ambientada en la Espanya baix- medieval d'Alfonso X, i la segona en un futur apolíptic- comparteixen èxit d'audiència, qualitat en l'elenc actoral d'ambdúes però també, una excesiva duraci - com sempre.
Toledo
Tras décadas de cruentas batallas, la bandera de Castilla ondea en lo alto de las murallas de la majestuosa ciudad de Toledo, marcando el límite de los reinos cristianos.
Ha llegado el momento de firmar una paz duradera con los musulmanes del sur.
El sueño del rey ALFONSO X es lograr una convivencia pacífica y estable entre los habitantes de la ciudad, cristianos, musulmanes y judíos, y aprovechar el impulso de las tres comunidades para lograr una prosperidad cultural y económica nunca vista antes.Pero para que eso suceda, los recientes enemigos deben superar los asentados prejuicios y odios atávicos que existen entre ellos. Ha llegado el momento de firmar una paz duradera con los musulmanes del sur.
Con el Rey vuelve a la ciudad su más fiel vasallo: RODRIGO, el noble guerrero que ha pasado la mitad de su vida batallando contra los musulmanes hasta convertirse en un mito viviente, una leyenda heroica. Ahora debe abandonar las armas para convertirse en la mano derecha de Alfonso X, el Magistrado real, encargado de velar que se cumpla la Justicia del Rey.Rodrigo nunca pudo vengar la muerte de su mujer y su hijo primogénito a manos de Abu Bark.
La sèrie continua en la línea actual d'Antena 3, apostant per ficcions nacionals en inversió de producció i originalitat de gèneres. A més, he de reconèixer que, van aprenent dels propis errors: El internado va ser la primera aposta de sèrie diferent, però se'ls va acabar anant de les mans. En El Barco, han millorat en la producció -amb escenaris reals- i una trama més arriscada, però han repetit l'error de fer-la secundària als amoríos adolescents com en El Internado. En Gran Hotel, el bot qualitatiu ha sigut considerable, tant per la inversió que requereix una sèrie d'època, com per proritzar la trama detectivesca i englobar dins d'ella la història d'amor, i no l'inreves. Esta a més, és un poc més adulta, més complexa i menys teen - a pesar de que els actor són Amaia Salamanca i Yon Gonzalez.
Toledo arrastra l'èxit de producció de Gran Hotel, inclús millora't - amb detalls d'armadures, espasses i cases fets per artesans- i firma un guió més redó i uns personatges més el·laborats. Poc a poc.
Es nota que els guionistes s'han empapat be de Game of Thrones, perque en Toledo es respira un aire a la sèrie de la HBO que tira de tos. És inevitable no vore al bo de Ned Stark, el home noble i just reclamat a la cort per a exercir de mà dreta del seu vell amic el rei, en el Rodrigo d'Eduard Farelo.
Esta és la similitut més evident, la resta són més sutils. Una lluita interna de poders -la esglèsia són els nostres Lannister- un fill en contra del pare i una reina activa políticament i defensora del fill propi- soles que aci són dels "bons", no anaven a fer "villana" a una reina d'Espanya.
Grans actors:, com he comentat: Juan Diego, Eduard Farelo, Daniel Holguin, Fernando Cayo,Alex Angulo,Ruben Ochandiano y Patricia Vicó. Ara els joves, molt malament, sobretot els protagonistes de la història d'amor intercultural. Maxi Iglesias és hiptonitzantment atractiu però no és bon actor, i menys en el medievo, on li costa vocalitzar. Altra volta, com en Gran Hotel , el reciclatge d'ídols adolescents d'altres sèries per a protagonistes, torna a ser un error.
A mi, no m'ha desagradat genys, la coexistència entre cultures crec que pot donar molt de joc, vore'm esta nit.
La Fuga
Telecinc torna a apostar per la ficció nacional, després de l'èxit de La que se Avecina, amb La Fuga.
En una sociedad en la que las reservas de petróleo están casi agotadas y los gobiernos han restringido las libertades con el supuesto objetivo de garantizar la paz y la seguridad a la población, Daniel (Aitor Luna), un joven idealista que milita en un movimiento revolucionario denominado La Resistencia, termina encarcelado por enfrentarse al sistema en La Torre, una plataforma petrolífera situada en alta mar reconvertida en prisión de máxima seguridad.
Dispuesta a todo para sacarlo de allí, Anna (María Valverde), su mujer, obtiene una plaza en el Cuerpo de Funcionarios de Prisiones y consigue un destino en La Torre. Allí contactará con Daniel y junto a otros militantes de la Resistencia pondrá en práctica un plan de fuga extremadamente arriesgado en el que ha trabajado durante los cinco años en los que su marido ha estado encerrado. A lo largo de su peripecia encontrarán todo tipo de imprevistos que ralentizarán el plan, sufrirán accidentes que pondrán en grave riesgo sus vidas y se enfrentarán a numerosos peligros, pero contarán con grandes armas para afrontar este reto: su esperanza en el futuro y el gran amor que se profesan.
Vaja, Prison Break coneix Terra Nova coneix V = Fuga de càrcel coneix futur apocalíptic coneix resitència.
I com sempre, tant en les sèries d'Antena 3 que hem nomenat com en esta, les històries ja estan molt vistes. Quan ací volen fer alguna cosa diferent, ja l'han feta en EE.UU tantes voltes que no ens pareix novetat. De totes formes, aixó no li lleva mèrit al esforç de intenta innovar i arriscar-se en la ficció nacional.
A mí, Toledo hem va agradar més que La Fuga, hem va parèixer un guió més redó, però com diu la ja coneguda per aci @caoticalucie, La Fuga és cert que és més cinematogràfica.
La trama es presenta interessant en Anna ( María Valverde) infiltrada ja en la càrcel com a funcionària apunt de començar els plans de fuga. Els encontres en Reverte (Asier Etxendía) funcionen per a posar obstacles i patir per la protagonista.
Però en general, hem va pareixer poc cohesionada, com si les seqüències -encara que foren bones- estagueren inconexes, sobretot les dels matons de la càrcel i Rasta, el protegit de Daniel ( Aitor Luna) - arrebatadorament guapo també, he de dir-
Aixó si, conta en actors bons, inclús millors que en l'anterior, perque no hi ha ninguna nota tant discordant. Els protagonistes María Valverde i Aitor Luna són millors actors -a pesar que a ni Maria Valverde no m'acaba d'agradar, vol ser massa intensa i esta forçada. Asier Etxendía eclipsa a tots, i secundaris com María Vázquez, Marian Alvarez, Ramon Langa, Laura Domínguez o Jack Taylor completen l'elenc.
Vore'm - com en Toledo- com avança, perque on solen fallar les sèries espanyoles és en les resolucions . Hui i demà a les 22:30 en Antena 3 i Telecinc respectivament.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Un incís per a comentar que a més d'emetre's estes dos sèries nacionals, la setmana pasada es va estrenar el primer capítol de Sherlock en Espanya , la sèrie britànica revel·lació del passat 2011. En un revisionat del clàssic de Arthur Conan Doyle, trobem a un pedant i irònic Sherlock i a un carismàtic Dr. Watson que resoldran misteris en el Londres actual. La realització de la sèrie és molt novedosa i arriscada en els plànols, en la incorporació de detalls com el text dels SMS en pantalla. Un primer capítol en girs argumentals que enganxa. Imprescindible.
 |
| Habbemus 3ª temporada! :) |
